És un xocolater que no para, amb botigues arreu del món i buscant sempre els misteris encara per descobrir de les llavors del cacau i poder-ne elaborar gustos i sabors nous.
Algú ha dit d’ell que és el Ferran Adrià dels xocolaters, però també és un defensor del comerç just i del tracte directe amb els agricultors que es dediquen a conrear el cacau.
És un nipomaníac i allà, al Japó hi té cinc botigues, tot i que va començar a Brusel·les on normalment viu quan no està viatjant a un dels cinc continents.
Són paraules seves: “La màgia de la xocolata és que forma part de l’ADN dels europeus, des de la infantesa fins que envellim. La xocolata està sotmesa, des que som nens, a una concepció molt judeocristiana de dir “no en pots menjar gaire”. Aquesta prohibició, aquesta limitació de quan érem petits, se sent a l’hora de vendre-la.”
